CIUTATS CONSTRUCTORES DE PAU

Blog del projecte Ciutats constructores de pau

Relatoria Jornada 4 d’octubre a Casa Amèrica

JORNADA “LA PAU, UN DRET HUMÀ EN CONSTRUCCIÓ”

En el marc del projecte Ciutats Constructores de Pau

04 d’octubre de 2014, de 10.30 a 14h.

Agrair abans de tot al motor inicial format per la agrupació de l’Ajuntament de Sant Boi i els 12 municipis qDSC04546ue van participar en aquest projecte conjunt amb la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats i l’Institut de Drets Humans de Catalunya amb d’altres institucions i entitats, que han volgut formular una proposta compromesa en els temps tan complicats com l’actual on hi han més conflictes armats que mai al món, on el procés de construcció de pau es desenvolupa en un context de guerres constants i agressives vers a les pròpies poblacions.

El desenvolupament de la jornada compta amb quatre parts diferents:

–         Inauguració institucional de l’acte per part de: Casa Amèrica de Catalunya, Diputació de Barcelona, representant dels ajuntaments que formaren part del projecte i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).

–         És la pau un dret humà? Situació actual del debat internacional?

Ponència a càrrec de Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

–         Taula Rodona: Construïm el dret humà a la pau des de la pràctica de les persones activistes amb Meir Margalit del Comitè israelià contra la demolició de cases; Caddy Adzuba, periodista de la República Democràtica del Congo i Diego Quiroga de la acción colectiva de objectores y objetoras de conciencia de Colòmbia.

–         Debat obert i conclusions finals

Moderadora: Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

A l’acte hi van assistir  un total de 92 participants de perfil i àmbits molt variats  amb un interès comú sobre el dret a la pau.

 

  1. Inauguració de l’acte

El passat 4 d’octubre 2014 va tenir lloc la inauguració de la segona jornada “La Pau, un dret humà en construcció”a Casa Amèrica de Catalunya amb la presència de: Antoni Traveria, director de Casa Amèrica de Catalunya; Petra Jiménez, regidora de Cultura, Solidaritat i Cooperació a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; Jonathan Jorba, tècnic en avaluació i estratègia per a la internacionalització a la Diputació de Barcelona i Jaume Saura; president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

En representació dels tretze municipis catalans que donen suport al projecte Ciutats Constructores de Pau, Petra Jiménez ens presenta una solució pacifica dels conflictes al món on la pau i els drets humans es converteixen en la millor eina eficaç per la coordinació, convivència, cultura de pau i acció en l’àmbit internacional. Treball i compromís amb la pau i els drets humans donant suport constant i necessari per millorar com a societat integrant la cultura de la pau, fent-la visible com punt d’activació d’una consciència que respecti la pluralitat. Donar a conèixer els diferents conflictes armats a partir del intercanvi d’experiències dels activistes és un punt de transformació beneficiós que necessitem per a sensibilitzar a la ciutadania. La tasca dels activistes per la pau es centra en reduir a un mínim els perjudicis i l’odi en el que es basa tot procés de lluita, de terrorisme i de violència, especialment fent més incidència en les generacions més joves. Les polítiques públiques són ineludibles per a donar suport a la pau a escala nacional i internacional, introduint la voluntat política per arribar a un compromís de pau mundial rebutjant qualsevol força armada, donant pas a la llibertat, la justícia, la igualtat, la equitat i la convivència social. Lo que es vol és que les nostres ciutats siguin un entorn propici per a treballar lliures, sense inseguretats, amb uns principis per a la construcció del dret humà a la pau, ja que és vital per a “un mundo que empieza a oler a desaliento”.

Seguidament, en la intervenció de Jonathan Jorba com a cap de cooperació de la Diputació de Barcelona, dóna tot el suport inicial al projecte i ens presenta un discurs aleatòriament positiu però a l’hora preocupant per el temps tant difícil i revolt que tots nosaltres transitem en la proximitat i en la distància. Es pregunta si falla alguna cosa quan a nivell general és un dels anys amb més conflictes armats i situacions de violència.

El dret a la pau, es un dret humà que hi ha que fer valer entre tots nosaltres com a societat des de la diversitat i la pluralitat com a base fonamental des de on començar a construir la pau, buscant una mediació sense imposar-la, prenent tots nosaltres part activa en ella i a través de l’experiència emplenant-la dia a dia. Per aconseguir-ho, els ens locals deuen adoptar un lideratge o un rol destacat en la promoció de la pau. Han d’erigir-se com a impulsors de la pau, reflectint un compromís per promoure una pau efectiva, mitjançant projectes i propostes locals, i en aquest sentit, cal unir esforços per treballar pel dret a la pau des de la ciutat.

En representació de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el seu president Jaume Saura, inicia el seu discurs amb uns agraïments generals per l’acte dut a terme i ens presenta una breu introducció sobre el inici de l’IDHC, la seva finalitat, la perspectiva interdisciplinar que caracteritza la seva activitat això com l’objectiu que persegueix, entre d’altres, millorar la cooperació amb les persones, els pobles i els països en desenvolupament. Per això, portar diferents activistes de llocs molt oposats del món comporta un múltiple propòsit o contribueix a diferents objectius: 1) demostrar la preocupació pels defensors de drets humans que es troben en constant perill tant en el context laboral com personal; 2)defensa dels drets humans des de la visió internacional, amb un efecte de protecció; hi ha un interès sobre les causes, com punt d’incidir en una construcció de pau solida dels conflictes; 3) permet conèixer de primera mà i en primera persona el conflictes, més enllà del que ens transmeten els mitjans de comunicació; 4) permet la interconnexió entre defensors el que permet a l’hora el intercanvi de bones praxis en altres processos de pau i d’altres tasques de transformació. Per aquesta transformació és essencial la sustentació governamental.

 

  1. Ponència: què és la pau com a dret humà?

Desprès d’una breu introducció de la jornada i per entendre millor l’entorn en el que ens trobem a l’actualitat donem peu a un anàlisis, a través d’en Jaume Saura, president de l’IDHC sobre què és la pau com a dret humà?

La pau com a dret humà, és un dret humà emergent encara no reconegut, reivindicat per les societats civils i amb unes característiques d’universalitat. És viable –no són abstraccions utòpiques sinó que és jurídicament viable- i dinàmic, lo que comporta que tot el nostre entorn queda englobat en un mètode que persegueix el fi: la pau com a dret humà.

Per analitzar el dret humà a la pau, primer s’analitza el que ha regulat el dret internacional general fins ara i a partir d’aquí, què és el que hauria de ser el dret humà a la pau.

En l’àmbit internacional hi ha algunes eines bases que s’haurien de seguir, no obstant, sempre hi han manques legislatives generals que deixen al descobert els drets fonamentals de les persones, que a terme son els que sofreixen més aquesta defensa i indefensa legislativa, malgrat les clàusules dels Tractats.

Si bé, hi han – drets inderrogables – fins i tot en temps de guerra:

–         El dret a la vida (prohibició arbitraria per part de l’Estat)

–         La prohibició de la tortura

–         El dret a la personalitat

–         El dret a una tutela judicial son drets imprescindibles en temps de conflicte armat.

Quan parlem dels drets emergents estem reivindicant el paper de les societats civil (Declaració de Barcelona a la pau realitzada per l’ICIP a l’any 2010).

Jaume Saura, ens exposa una sèrie de possibles elements per a la construcció dels drets humans a la pau:

–         Hi ha d’haver una relació entre drets humans i una pau positiva, per la qual cosa fa falta educar per la construcció d’una pau sòlida.

–         Tenir el dret a la desobediència i objecció de consciencia; per exemple: no anar al exèrcit o les persones que ni formen part negar-se a obeir certes normes que van contra el Dret Internacional Humanitari

–         Dret a demanar refugi, actualment es te el dret a demanar-ho però no hi ha l’obligació de concedir-ho.

–         Tenir dret al desarmament

–         Dret a la llibertat de expressió, entesa com prohibició de la propaganda de guerra (art. 20 Pacte Internacional dels Drets Civil i Polítics).

Un punt que sempre ha sigut dèbil es que hi ha hagut declaracions que han pecat en certa forma de ser bastant ambicioses vinculant tot a la pau.

Actualment, dins del Consell de Drets Humans s’ha constituït un Grup de Treball format per a Estats, i no experts, optant per una via més política de composició oberta. El portaveu del Grup de Treball es Costa riquense.

Fa unes poques setmanes enrere el Grup de Treball juntament amb el president relator van elaborar un text revisat, concís, amb valor afegit i que rebutja frontalment al comitè assessor. El text demostra el dret humà a la pau com un dret a viure en pau de manera positiva sent l’obligació dels mateixos Estats a la construcció d’aquesta dins de la societat. Es reflecteix de manera positiva:

–        Un contingut precís i sòlidament basat en el dret internacional dels drets humans,

–        Un contingut substantiu amb objecció de consciència centrant-se en la justícia interna des d’una base estructural.

Si bé, cal pressionar perquè s’incloguin també continguts més tangibles, exigint alhora una contínua supervisió internacional per aconseguir uns resultats més ferms.

 

  1. Taula Rodona: Construïm el dret humà a la pau des de la pràctica de les persones activistes

La directora de l’Institut Català Internacional per la Pau, Tica Font, com a moderadora de la jornada ens presenta als activistes per la pau, posant especial èmfasi en els tres activistes que defineixen i practiquen una sèrie de qüestions relacionades entre si, amb els conflictes armats, els drets humans i les seves vivències personals, enfortint el valor primordial de la dignitat humana, la igualtat, la veritat, la justícia i la pau.

Meir Margalit, d’origen Argentí i que actualment viu a Jerusalem, és el primer activista d’aquesta segona jornada que ens presenta la realitat dels moviments en Israel.

Malgrat l’enorme espiral de violència quotidiana, hi ha jueus i palestins que aposten decididament per la no violència, canviant la perspectiva dels angles. Meir ens planteja com a pregunta inicial i base de la seva exposició la Resistència civil, no violència signe de perdó a Israel? ¿Resistencia civil, no violencia signo de perdón en Israel? La guerra no entén de ideologies. No val la pensa morir per el terrorisme.

Ens planteja un dilema inicial sobre la realitat la qual es reflecteix en el miratge ple de mètodes de resistència i no de resultats, donant pas a la lluita armada. Encara es te que portar el conflicte per el camí de l’ètica i la moral, les quals donen lloc a dos conceptes de resistència:

  1. a) La jueva, època mística en que regnés la pau i la justícia
  2. b) L’època humanista, on tota lluita ha de realitzar-se dins de la coalició humana, la qual no suporta la violència, doncs ha de ser aconseguida per mitjà ètics, justs i morals. Un camí no moral no condueix a metes morals. Els mitjans no poden ser només morals, sinó perden legitimitat, han de recolzar-se en pilars ètics. No hi ha alguna cosa més perillosa que una revolució desfigurada, doncs causa més dany que la mateix ocupació.

Els fins justifiquen els mitjans i els valors ètics i morals poden postergar-se, sent més imprescindible en el cas d’Israel la creació d’un Estat que la presa de moral, desembocant més tard en un pur drama. No trencar el ‘cercle viciós’ de por és herredar la violència. Les constants lluites es retroalimenten, n’hi ha prou amb canviar una sola peça del sistema per produir una desmoronació de la cadena. Pensar en mòduls de pensaments alternatius desgasta les premisses anteriors, produint així un canvi de paradigma.

Meir defineix la violència com un acte absolutament immoral, on apareixen dues fases de la lluita: eradicar la violència, acabant amb l’ocupació i fent la pau en Palestina a partir del temps i l’educació ciutadana. Si no es paga un preu no hi ha iniciativa per a la pau. En paraules de Meir, perquè els ciutadans entenguin de vegades fa falta un grau de violència. Fins que no hi ha un problema la gent no pensa.

Si bé, el problema a Israel és precisament que es permet i es justifica la utilització de mitjans no morals, postergant sempre la moral i l’ètica deixant enrere el compromís humà.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en 5 noviembre, 2014 por .
Follow CIUTATS CONSTRUCTORES DE PAU on WordPress.com

Agenda d'activitats

No existen eventos próximos

Ennuvolats

A %d blogueros les gusta esto: